La llei protegeix les persones i unitats familiars en situació de risc d’exclusió residencial davant dels talls que puguin acordar les companyies subministradores d’electricitat, gas i agua potable per manca de pagament.

Això vol dir que aquestes empreses no podran interrompre els subministraments quan es produeixen impagaments, quan hi ha risc d’exclusió residencial.

Arran de la crisi, la protecció del dret als subministraments bàsics ha resultat encara més necessària. De fet, el Síndic de Greuges, en el seu informe sobre la pobresa energètica de 2013, indicava que a Catalunya hi havia 193.000 llars (6,9% del total) que no podien assumir la despesa per mantenir l’habitatge a una temperatura adient. I segons es detalla en el preàmbul de la Llei 24/2015, de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit d’habitatge i la pobresa energètica, els preus d’accés als subministraments bàsics a la llar resulten inassequibles per a una part important de la població perquè, entre d’altres raons, el preu de la llum s’ha apujat des del 2008 un 60% i l’aigua, una mitjana d’un 66%.

Les mesures establertes per la normativa tenen per objectiu evitar els talls dels subministraments, així com establir ajuts o descomptes per poder gestionar el deute pendent.

 

A qui es garanteixen els subministraments bàsics?

A les persones o unitats familiars amb risc d’exclusió residencial

Això vol dir que tenen ingressos inferiors a:

  • 2 vegades l’IRSC (Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya), si es tracta de persones que viuen soles.
  • 2,5 vegades l’IRSC, si es tracta d’unitats de convivència (més d’una persona).
  • 3 vegades l’IRSC, en cas de persones amb discapacitats o amb gran dependència.
Excepcionalment, si els ingressos són superiors però hi ha un risc imminent de perdre l’habitatge també es pot demanar al servei social que valori si la persona o unitat familiar es pot incloure en la situació de risc d’exclusió residencial.

Les mesures per garantir el dret d’accés als subministraments d’aigua, llum i gas, també s’apliquen a les cases en què, tot i no complir els requisits d’ingressos, hi viu alguna persona afectada per dependència energètica(persones que necessiten màquines assistides per sobreviure).L’annex 1 de la Guia per a persones i famílies que tenen problemes econòmics per mantenir els subministraments d’aigua, llum i gas concreta els ingressos que determinen el risc d’exclusió residencial.

 

Què cal fer si es rep un avís d’impagament d’una factura?

En l’avís d’una factura impagada, l’empresa subministradora demanarà a les persones consumidores que l’autoritzin a utilitzar les seves dades personals amb l’única finalitat de sol·licitar als serveis socials municipals un informe per saber si es troben en situació de risc d’exclusió residencial.

Cal adreçar-se als serveis socials de cada municipi. Els serveis socials han d’emetre l’informe en el termini de 15 dies des de la sol·licitud per part de l’empresa subministradora.

En alguns casos, com a l’Ajuntament de Barcelona, els municipis disposen de punts d’assessorament energètic per informar i gestionar sobre el dret d’accés als subministraments bàsics.

Si les persones no es presenten davant els serveis socials en el termini màxim de 2 mesos, aquests serveis informen a les empreses subministradores que no poden acreditar si es troben o no en la situació de risc.

En una segona comunicació, si s’envia un avís de tall de subministrament, l’empresa informa que, entenent que no hi ha hagut oposició, s’utilitzen les dades del client per demanar el dit informe als serveis socials municipals. Aquest és el document que ha de determinar si la persona es troba en risc d’exclusió residencial.

 

I si hi ha un tall de subministrament indegut?

Si l’empresa subministradora executa el tall malgrat que la persona o unitat familiar es troba efectivament en risc d’exclusió residencial, incomplirà la llei. En aquest cas, cal adreçar-se de nou als serveis socials del municipi perquè se suspengui aquest tall.

També es pot denunciar el tall indegut en el servei públic de consum del municipi o comarca (a les Oficines Comarcals d’Informació al Consumidor i les Oficines Municipals d’Informació al Consumidor).

El Codi de consum preveu sancions per a les empreses que incompleixen la llei, que poden constituir infracció administrativa en matèria de defensa de les persones consumidores o usuàries.

Adreces de les Oficines Municipals i Comarcals d’Informació al Consumidor.

 

Mesures per garantir els subministraments bàsics

Segons recull la llei, les administracions públiques han d’arribar a acords o convenis amb les companyies subministradores d’aigua potable, de gas i d’electricitat per garantir que concedeixen ajuts a fons perdut a les persones i unitats familiars en situació de risc d’exclusió residencial o que els apliquen descomptes notables en el cost dels consums mínims.

Traducir
× En que et podem ajudar?