Les vacances sempre han estat un cavall de batalla entre treballadors i empresaris.

 

L’article 40.2 de la Constitució Espanyola obliga als empresaris a concedir vacances retribuïdes als seus empleats, ja que és un dret irrenunciable de tot treballador. En el següent article, de GabinetAnoia t’expliquem com es compten les vacances.

1
La durada mínima de les vacances les estipula el tipus de contracte que es tingui. Així, el treballador tindrà dret a un mínim de 30 dies de vacances per any treballat. En el cas dels contractes a temps parcial, les vacances es calculen en funció de les jornades treballades. Per cada mes treballat corresponen 2 dies i mig de vacances. És a dir, si es treballen els 12 mesos, caldria multiplicar 12 * 2,5.
2
En tota empresa s’ha de posar en coneixement del treballador el calendari de vacances amb, almenys 2 mesos d’antelació del gaudi d’aquestes.
3
Un cop s’ha aprovat el calendari de vacances, no es poden fer canvis en les dates, llevat que aquests canvis siguin per causes excepcionals i molt greus.
4
Durant les vacances s’aplica el que es coneix com el principi d’equivalència, és a dir, el treballador ha de percebre el mateix salari que li hagués correspost si hagués anat a la feina. Tot i així, hi ha partides que no tenen per què incloure durant les vacances, com són el pagament de primes, les hores extres i els complements pagats en funció del treball realitzat.
5
D’altra banda, les persones que estiguin de vacances podran treballar durant el seu període de descans en una altra empresa, no podent-ho fer un cop s’hagin reincorporat al seu lloc de treball actual.
6
L’empresa podrà sol·licitar la incorporació del treballador durant les vacances a causa de circumstàncies excepcionals, tot i que hi ha un buit legal al respecte i el treballador no està obligat a acudir al seu lloc de treball.

Traducir
× En que et podem ajudar?