L’advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) considera que dret de visita en matèria de responsabilitat parental inclou el dret de visita dels avis. Així ho ha proposat Maciej Szpunar en les seves conclusions sobre l’assumpte C-335/17, en el qual una ciutadana búlgara reclamava el dret a visita del seu nét, a qui no veia des que els progenitors del menor es divorciessin i s’anés a viure a Grècia amb el pare, nacional d’aquest país.
La sol·licitant búlgara va recórrer sense èxit a l’ajuda de les autoritats gregues, pel que va decidir acudir a la justícia búlgara, sol·licitant veure-ho regularment un cap de setmana al mes i acollir-lo a casa dues vegades l’any durant dos o tres setmanes en les seves vacances .
Els tribunals búlgars de primera instància i d’apel·lació van desestimar la demanda per falta de competència, ja que el Reglament 2201/2003 / CE (Reglament de Brussel·les II bis) estableix la competència dels òrgans jurisdiccionals de l’Estat membre on el menor té la residència habitual (en aquest cas, els tribunals grecs).
El Varhoven kasatsionen sad (Tribunal Suprem, Bulgària), que coneix de l’assumpte en cassació, considera que per a determinar el tribunal competent és essencial saber si el Reglament de Brussel·les II bis és aplicable o no al dret de visita dels avis.
Interès superior del menor
En les seves conclusions d’aquesta setmanai, l’advocat general Szpunar recorda en primer lloc la importància fonamental que el Reglament de Brussel·les II bis concedeix al principi de primacia de l’interès superior del menor, que ha de guiar la seva anàlisi en el present assumpte.
L’advocat general s’observa que, si les sol·licituds de dret de visita de persones diferents dels progenitors haguessin de quedar excloses de l’àmbit d’aplicació del Reglament de Brussel·les II bis, la competència judicial d’aquestes sol·licituds estaria determinada per normes nacionals no harmonitzades.
Augmentarien així tant el risc que un menor quedés subjecte a un litigi davant d’un òrgan jurisdiccional amb el que no té llaços estrets com el risc de procediments paral·lels i de resolucions incompatibles, la qual cosa seria contrari a la finalitat de l’esmentat Reglament, que és establir normes de competència que respectin el principi de proximitat en els procediments judicials.
El dret de visita inclou a altres persones a més dels pares
L’advocat general analitza així mateix els instruments internacionals aplicables, com el Conveni de l’Haia de 1996. Assenyala sobre això que aquests texts adopten un concepte ampli del «dret de visita», corroborant així la integració en la vida familiar de les relacions entre parents pròxims , que poden exercir una funció destacada.
L’advocat general conclou que el concepte de «dret de visita» inclou a altres persones diferents dels progenitors, ja que aquestes persones tenen vincles familiars de fet o de dret amb el menor.
http://noticias.juridicas.com
