Encara queda molt camí per recórrer perquè les voluntats digitals siguin vàlides

Tot i que encara falta la llei a nivell estatal o europeu, Catalunya ha estat pionera en regular aquesta problemàtica amb la recent Llei sobre Voluntats Digitals del Parlament de Catalunya de finals del mes de juny. A falta d’una normativa a nivell estatal o europeu, es tracta d’una primera resposta que estableix que els testaments puguin contenir voluntats digitals, a més de regular com ha de ser la designació d’una persona encarregada d’executar-les, l’anomenat hereu digital.

Cada dia fem servir més informació online i disposem de més material que es compra i es fa servir a Internet. Es tracta del patrimoni virtual, que està format per aquells béns i drets que no es troben recollits en suport físic, com avatars i credencials en xarxes socials i pàgines de compres, diners acumulats en diverses plataformes en línia o fins a llibres, música i programari.

El món digital està guanyant a poc a poc la batalla al físic. Comprem roba o aliments a través de l’Internet, reservem viatges o bitllets amb ordinadors o telèfons intel·ligents i fem multitud de tràmits administratius online.

No obstant això, encara queda molt camí per recórrer perquè les voluntats digitals siguin vàlides o hagi mecanismes perquè es compleixin.

La llei autonòmica distingeix entre els diferents actius de l’herència digital: les comunicacions electròniques, els comptes de xarxes socials, l’emmagatzematge d’arxius en el núvol o els béns, serveis i dominis adquirits de forma online, així com també inclou un registre electrònic de voluntats digitals, que, però, encara ha de ser desenvolupat reglamentàriament.

Aquesta manca normativa implica que calgui limitar-se a seguir les normes fixades per alguns gegants d’Internet, com Google o Facebook, que sí que indiquen com operar després de la mort del propietari d’un perfil.

Per evitar-ho, el simple fet de deixar la contrasenya en el testament no acaba amb el problema. A més de que pot acabar sent coneguda per terceres persones, no estan recollits, en l’actualitat, els drets i les obligacions a què s’ha de sotmetre la persona designada pel causant, de manera que quedaria simplement exposat a la seva bona voluntat.

Un cop més, les grans companyies d’Internet poden fàcilment considerar que es troben davant d’un supòsit d’utilització de dades personals sense consentiment vàlid del titular dels mateixos.

A més, l’accés per part dels familiars utilitzant la contrasenya del mort pot ser “il·legal si no hi ha un consentiment clar i inequívoc per part del mort”, com obliga la LOPD.

Traducir
× En que et podem ajudar?