Donada la situació que seguim travessant, i que implica l’existència d’índexs alts de morositat i impagats en moltes empreses, dedicarem el comentari d’aquesta entrada a explicar la forma de fer un requeriment de pagament al deutor, pas previ per després poder reclamar judicialment els deutes.

El primer mitjà o via per reclamar de forma amistosa un deute és el Requeriment de Pagament al deutor o morós.

Aquest requeriment de pagament és una carta o comunicació adreçada pel creditor al deutor morós, que s’ha de fer de manera feaent, per exigir-li el pagament de la quantitat que ens deu. El requeriment de pagament pot utilitzar-se per la reclamació de qualsevol tipus de deute, independentment que consti o no acreditada documentalment o de la seva quantia.

Aquest requeriment, perquè ens resulti vàlid i eficaç ha de tenir unes determinades característiques i complir uns determinats requisits, tant en el seu contingut com a l’hora de la seva remissió al deutor.

En primer lloc, i pel que fa al seu contingut, el requeriment ha de contenir la data en què s’efectua el mateix i totes les dades del creditor, és a dir, de l’empresa o professional que ho remet, incloent la seva signatura. Igualment, contindrà totes les dades que es posseeixin o es coneguin del deutor o persona a què es dirigeix.

Hi han de constar també tots els aspectes relatius al deute, és a dir, la seva quantia, el seu concepte, l’origen de la mateixa, el termini en què vencia o va haver d’haver fet efectiva i si la mateixa comporta alguna despesa o ha generat o pot generar interessos. Ha de quedar clar al deutor qui reclama, per què se li reclama i la quantia total del reclamat.

És convenient concedir al deutor un termini per fer efectiu el pagament (generalment s’estableixen entre 5 i 15 dies) i indicar també la manera o forma i el lloc on ha de fer el pagament.

Finalment, és convenient també advertir el deutor que si no respon o no procedeix a fer efectiu el pagament en el termini indicat, es procedirà a reclamar contra ell / a judicialment l’import del deute. El requeriment de pagament és en realitat una comunicació amb la qual es pretén intimidar o espantar al deutor o morós i obligar-se així a que procedeixi a pagar.

Pel que fa a la forma, el més important a tenir en compte és que el requeriment ha de ser feaent, és a dir, ha de quedar constància de la tramesa i de la recepció, de les dates tant d’emissió com de recepció pel deutor , així com del contingut del requeriment.

És per això que, amb caràcter general, recomanem fugir sempre del requeriment realitzat de forma oral, així com del requeriment realitzat mitjançant un simple escrit lliurat en mà o remès per correu ordinari; doncs arribat el cas, el destinatari sempre podrà negar l’existència del requeriment i / o de la recepció.

El correu ordinari o merament certificat no és suficient, ja que, en uns casos no queda constància de la tramesa i, en altres, no s’acredita la recepció pel destinatari. La primera possibilitat és acudir al correu certificat amb justificant de recepció; que és la generalment utilitzada en aquests casos, però, tot i això, és convenient advertir que, tot i que s’acrediti efectivament la recepció del requeriment pel deutor; mai podrem acreditar quin és el contingut de la comunicació o requeriment realitzat per aquesta via, si el deutor ho nega. Una recomanació pràctica molt interessant seria la de fer constar en el justificant de recepció (cartolina de color rosa que s’adjunta a la carta certificada) el contingut de la comunicació fent constar, per exemple, l’expressió “reclamació de deute” o “reclamació import factura nº … / …. “; perquè així el receptor no podrà negar que no coneixia el contingut de la comunicació que rep.

No obstant això, existeixen, dos mitjans que sí que ens permeten acreditar el contingut de la reclamació de pagament que pretenem realitzar. El primer d’ells és l’enviament a través d’un requeriment notarial; que donarà fe tant de la realització de l’enviament, com de la data, així com del contingut de la comunicació, ja que, en aquests casos, el mateix Notari en persona es traslladarà al domicili del destinatari i li lliurarà la notificació. L’avantatge principal d’aquest mitjà és que el requeriment es considerarà produït encara que en el domicili del destinatari no es trobi a ningú o ningú vulgui fer-se càrrec de la comunicació, ja que el notari s’ocuparà de reflectir feaentment aquestes circumstàncies. Aquest mètode permet al destinatari, a més, contestar al requeriment; contestació que el notari ha de consignar en el mateix acta, sempre que aquesta es realitzi en el moment d’efectuar el requeriment o dins dels dos dies següents. L’inconvenient d’aquest mètode, però, és el seu cost; atès que caldrà fer front a les despeses que implica la intervenció del notari i que són, en general, elevats.

La segona forma de dur a terme el requeriment és el burofax

El el burofax que ve sent cada vegada més utilitzat; donades les garanties que ofereix pel que fa a constància de la realització de la comunicació, de la data de la mateixa, de la recepció, així com del seu contingut. El burofax és una modalitat d’enviament que permet acreditar la realització de la comunicació, la data tant de realització com de recepció, la constància de la recepció pel destinatari, gaudeix d’un sistema de justificant de recepció, i la certificació del contingut de la comunicació enviada; ja que és possible dipositar a l’Oficina de Correus còpia del requeriment remès i sol·licitar posteriorment que l’esmentada Oficina emeti un certificat sobre el requeriment i el seu contingut; certificació que pot ser utilitzada com a prova en qualsevol procés judicial. Finalment, assenyalar que el burofax, incloent el justificant de recepció, té un cost aproximat de deu euros; cost que resulta inferior al del requeriment notarial.

Finalment, fer constar que, atès que el requeriment de pagament té com a finalitat el intimidar o espantar al deutor, advertint de les conseqüències que pot proporcionar-la manca de pagament, aquest resultarà molt més eficaç si, en lloc de realitzar-lo el mateix creditor, el realitzem directament un / a advocat / ada o un notari, encara que, com és lògic, la utilització d’aquests professionals per a realitzar el requeriment de pagament resultarà més costós per al creditor que si realitza el requeriment per si mateix. Amb tot a Gabinet Anoia estem per servir-lo i per fer-li recuperar diners.

Traducir